Sociologia urbana

La sociologia de l’urbanisme és un fil de recerca de la sociologia que es dedica a estudiar la societat dins l’espai artificial concebut per a fer-hi circular béns i idees dit ciutat. La sociologia urbana és doncs l'estudi de la societat en ciutat.

Els sociòlegs urbans se serveixen de l'anàlisi estadística, l'observació, la teoria social, les entrevistes, i altres mètodes com els treballs de camp, propis de les ciències socials, per a estudiar un ampli ventall de temàtiques concernents a la ciutat, incloses les tendències de migració i demografia, l'economia, la pobresa, les relacions interracials, les tendències econòmiques, etcètera.

Un dels problemes de la sociologia urbana és la definició del seu objecte d'estudi, ja que la urbanització pot referir-se, alhora, a les formes específiques d'organització humana i al seu correlat cultural, o cultura urbana. En síntesi, la urbanització pot entendre's com una manera de producció social de l'espai.

Els estudis acadèmics en sociologia urbana poden separar-se en dos grups: els marxistes i neo-marxistes, que conceben a la ciutat com un espai econòmic i social; i els seguidors de l'Escola de Xicago, que posen el focus en la distribució de l'espai en l'urbs. En detall, l'Escola de Sociologia de Xicago va combinar la teoria sociològica amb els estudis etnogràfics per a entendre com es desenvolupen els individus en els sistemes urbans i entre aquests.

Durant la Revolució Industrial, sociòlegs com Max Weber i Émile Durkheim es van centrar en la urbanització creixent de la vida social i en els efectes que va tenir sobre els sentiments d'alienació i anonimat de l'individu.

La sociologia urbana res relaciona ben sovint a la Revolució Industrial. Tanmateix, la preocupació per l'urbanisme és una qüestió ben antiga que retrobem al món occidental com oriental en èpoques com la formació de les ciutats gregues, egípcies o mesopotàmies.